C/ Jaume Piquet, 23 08017 Barcelona - 93 252 42 62 - info@casaorlandai.cat
C/ Jaume Piquet, 23 08017 Barcelona - 93 252 42 62 - info@casaorlandai.cat

Història

Llibertat, 23 i 25. On ara hi ha l’actual edifici de Casa Orlandai, des del segle XVII hi havia hagut un mas de planta quadrada que quedava separat del centre de Sarrià. Amb el temps va anar quedant integrat en la trama de carrers de la vila, fent cantonada amb els carrers Llibertat (Jaume Piquet) i Indústria (Verge de Núria). L’any 1870, Manuel Galve, directiu i accionista de la Cros, demanà permís per fer-hi una façana nova amb dues portes al carrer Llibertat. L’any 1891 s’hi afegí un pis i es reformà la façana, a la qual s’incorporà el frontó central. L’any 1922, Juli Galve demanà un nou permís per fer la tribuna de llevant i, el 1928, per adossar-hi un edifici-tribuna amb soterrani, planta baixa i dos pisos. Després de cinquanta anys de reformes continuades, l’edifici aconseguí una personalitat pròpia, en què destacava la riquesa decorativa i el detallisme de les escales i les vidrieres de l’interior.

 

L’Escola Talitha

Entre els anys 1956 i 1974, l’edifici acull l’Escola Talitha, un centre educatiu que neix fora del sistema educatiu oficial i que recuperà i rellançà, dins del possible, la renovació pedagògica catalana dels anys trenta. El projecte Talitha —que significa nena en arameu—, impulsat per M. Teresa Codina i dut a terme per un equip de mestres i en estreta col·laboració amb pares, en un context sociopolític difícil, cercava d’oferir una educació que atenyés tota la persona, combinés la llibertat amb la responsabilitat, en un ambient en què prevalguessin els valors d’igualtat, austeritat i sociabilitat, de respecte a la llengua materna i a la diversitat.

En el recorregut des del curs 1956-57 quan va obrir les portes —únicament per a nenes tal com el sistema obligava— fins al curs 1973-74, en què davant les perspectives d’escola pública les va tancar, el projecte educatiu de Talitha amb mestres, alumnes i famílies que el duien a terme, va contribuir a perfilar una escola pública catalana de qualitat.

— M. Teresa Codina; Educar en temps difícils. Escola Talitha, 1956-1974, Eumo Editorial, Universitat de Vic, 2007

 

1959-60

 

L’Escola Orlandai

A partir de 1974 i fins a l’any 2003, el centre va prendre el nom d’Escola Orlandai, amb un projecte educatiu obert al barri i amb vocació d’escola pública. L’any 1974, doncs, la direcció del centre prengué un altre rumb, i l’escola quedà “òrfena” de nom. Ara bé, en el moment que el perdé ja tenia prou caràcter, prou mestres i prou nens i nenes, per inventar-ne un de nou i ben propi. Així ho van proposar els i les mestres als nens i nenes i en van buscar i inventar una bona llista. Finalment, el van elegir votant quan encara la gent gran no podia votar. A l’escola els nens i nenes, quan començaven la primària, ja estaven acostumats a triar-se un nom per a la seva classe que els acompanyaria la resta de la seva escolaritat.

Cada grup de primària va triar un nom i, entre els finalistes de cada classe, a la votació final en va guanyar un de molt especial: ORLANDAI.

D’on va sorgir el nom? Talment com el personatge del conte de Pere Calders que es va inventar un nom imaginari A-n-t-a-v-i-a-n-a, la Roser, una nena dels primers cursos de primària es va inventar el nom O-R-L-A-N-D-A-I. I ens ho explica amb les seves pròpies paraules, extretes del llibre del 25è. aniversari de l’escola: “L’Orlandai, sí, el meu personatge imaginari que tot ho podia fer i aconseguir; fort, valent i astut. No les tenia totes a l’hora de donar el paper escrit amb el nom a la senyoreta, tenia la sensació que en perdre el secret, es perdia la seva força i magnetisme, però quan va ser el meu torn, ja no m’ho vaig rumiar més, havia de ser l’Orlandai”

— DD.AA; Llibre del 25è aniversari de l’Escola Orlandai, Barcelona 1999

Al cap de trenta anys, durant els quals l’Escola Orlandai es va transformar en el CEIP Orlandai, el setembre de 2003 l’edifici va quedar buit. Un llarg i festiu cercavila de mestres, pares, mares i alumnes va unir l’antiga escola del carrer Jaume Piquet amb la nova, a punt d’estrenar, de l’avinguda J.V. Foix. L’edifici ja era propietat municipal i ben aviat una plataforma cívica del barri i els responsables polítics i tècnics del Districte Sarrià-Sant Gervasi van començar a treballar per donar-li un nou ús. L’any 2006 va començar la remodelació i la rehabilitació integral tant de l’interior com de l’exterior que, amb especial cura, va dirigir l’estudi d’arquitectes Ravetllat-Ribas, atès que forma part del patrimoni arquitectònic i sentimental de Sarrià.

Finalment es decidí obrir un centre cívic que hauria de gestionar l’AC Casa Orlandai, una entitat constituïda per una vintena d’associacions del barri i diversos particulars. Caso Orlandai s’obria al públic la primavera del 2007.

 

 

imtge-web