Democràcia en l’asfalt. Espai públic i model de ciutat

LES VEUS DE LA REPÚBLICA: Democràcia en l’asfalt. Espai públic i model de ciutat

L’espai públic és lloc de trànsit, de treball, de consum, però també de gaudir, de convivència, de ciutadania, de tertúlia…de pràctica cívica de la democràcia també. N’hi ha prou, és suficient? Què s’hi fa? Com es gestiona?

En aquesta ocasió volem parlar de com els espais públics i privats configuren ciutats i pobles. L’espai públic és lloc d’exercici de les llibertats, les d’opinió, les d’expressió, les de religió, les de reunió, les de manifestació,… Si això és així, voldrà dir que societats amb alts nivells de salut democràtica disposaran d’espais públics suficients en nombre i en qualitat, entenent-los com a espais físics i virtuals. És això i arreu cert? El que neix en els espais públics, té incidència en canvis socials o polítics? O a l’inrevés, és necessari que un moviment social passi per un espai públic físic per a que tingui incidència? Només cal pensar en el 15M o en les mobilitzacions independentistes. Ens agradarà tenir algun diagnosi sobre Barcelona i les ciutats catalanes.

Xerrada retransmesa per streaming des de www.barcelona.cat/centrescivics