L’ACCO ens hem adherit al manifest de la plataforma No Callarem en contra de la censura d’espectacles i peces artístiques per part de nous governs.
Us animem a llegir-lo i compartir-lo també:
Que ningú s’equivoqui. Pretenen silenciar-nos i no ho permetrem.
S’ha cancel·lat la representació d’una obra de Lope de Vega per “insinuacions sexuals”. A
Valdemorillo, Madrid, s’ha suspès una representació d’Orlando, de Virginia Woolf, una obra
que reflexiona sobre el rol de la dona a la societat. A Briviesca, Burgos, s’ha cancel·lat l’obra
El mar: Visión de unos niños que no lo han visto nunca, que narra la història d’un professor
republicà. A una localitat de Cantàbria, s’ha suspès la projecció d’una pel·lícula d’animació
perquè en uns fotogrames, que duren aproximadament 5 segons, dues dones es fan un petó.
A Mallorca, es va retirar la representació de NUA, una obra que reflexiona sobre els trastorns
alimentaris. A Múrcia, un policia va aturar el concert de Rocío Saiz per haver-se tret la
samarreta. Podem remuntar-nos més enrere, a casos com el de Paco Bezerra als Teatros del
Canal, el d’Eugenio Merino a ARCO, o els dels cantants de rap Valtònyc, exiliat, o Hasél,
empresonat. La llista cada vegada és més llarga.Els diferents atemptats culturals procedents del sector més reaccionari, i que es propaguen
pel nostre país, confirmen que els casos de censura artística que estem patint els últims temps
no són anecdòtics ni aïllats. Aquestes accions pretenen reprimir l’expressió de la diversitat,
així com impedir que somiem amb altres realitats que estan encara per construir-se. Davant
la violència contra una cultura plural, la tèbia resposta de les institucions ens deixa
desprotegides. Des d’ara, agafem la paraula. La lluita és urgent.Diuen que les Arts no poden canviar el món, però és la mentida més gran mai explicada. La
realitat és que sí que poden. De fet, no existeix una eina de canvi més poderosa que la Cultura.
Per això, quan el feixisme entra per la porta, el primer que surt per la finestra és la llibertat
d’expressió. I amb la llibertat d’expressió, la capacitat crítica. Quan el poble aconsegueix
pensar per ell mateix és un poble amo del seu pensament; però, abans de res, és un poble
que no necessita la supervisió de ningú per treure les seves pròpies conclusions.La Cultura és un dret humà fonamental que, en la seva creació, expressió i accés, no hauria
de ser sotmès a cap tipus de censura, ja sigui política o econòmica. Avui ens censuren perquè
demà ens autocensurem. Una mordassa que durant anys hem deixat que vagi creixent és ara
el germen d’aquestes cancel·lacions. Per aquesta raó, farem el que és propi de la Cultura:
travessar els límits de la por, el silenci i la soledat.Les persones que estimem la Cultura no ens quedarem mirant mentre se’ns trepitja. Animem
a tot el món a sumar-s’hi, a trobar-se i a organitzar-se per garantir la llibertat d’expressió i
artística. No solament per defensar el sector, sinó pel conjunt de la societat, per avançar cap
a un futur on la Cultura sigui veritablement un bé comú.
No estem soles.
No estem desemparades.
No estem callades.
Continuarà…
Més informació al web de NO CALLAREM: https://nocallarem.org/