F. S. Pearson i l’electrificació de Catalunya

TALLER D’HISTÒRIA DE SARRIÀ: F.S. Pearson i l'electrificació de Catalunya, xerrada amb Miquel Palou.

F.S Pearson

El 7 de maig del 2015 es compleixen els 100 anys de la mort d'en Frederick Stark Pearson en l'enfonsament del vaixell "Lusitania" torpedinat per un submarí alemany enfront de les costes d'Irlanda.
Tant Pearson com en Carles E. Montañés, per mitjà d'un conglomerat d'empreses dependents de la matriu: "Barcelona Traction Light and Power", varen ser els impulsors de l'electrificació de Catalunya, amb la construcció de centrals hidroelèctriques en el riu Ebre i els seus afluents, així com d'un planejament territorial integral de l'àrea metropolitana de Barcelona que finalment no va fructificar.

Frederick Stark Pearson, l’home de la llum

Els ciutadans de Catalunya, i especialment els de Barcelona, han d’agrair a l'enginyer nordamericà Frederick Stark Pearson el fet d’una importància cabdal com es el d’arribar a casa, prémer l’interruptor i il·luminar la casa. Encendre la llum, com diem els catalans. Després vindria un altre motiu d’agraïment, l’adquisició, ampliació (amb la creació de “Ferrocarriles de Cataluña S.A,”) i la modernització del Tren de Sarrià. Però no ens avancem als esdeveniments.

I li han agraït, certament. Molts carrers de ciutats i pobles del nostre país porten el seu nom i fins i tot en algun d’ells hi té un monument.

No va ser el primer, perquè, quan ell va començar, ja existien altres productors d’electricitat. L’alemanya AEG entre elles, que tenia aleshores nomes dos xemeneies a la central del carrer Mata, al Paral·lel. Però sí va ser el primer en projectar i construir un sistema productor d’electricitat de grans dimensions i elevada producció, tot utilitzant la força de l’aigua emmagatzemada en embassaments, que generava energia elèctrica movent les turbines instal·lades en centrals productores d’electricitat, que després era transportada per cablejats especials fins als centres consumidors.

I sens dubte va ser el primer a dissenyar un sistema que consistia a tenir interessos o la simple propietat de les societats o companyies que consumien aquesta energia que ell generava. Companyies de transport públic principalment, enllumenat de ciutats i societats distribuïdores a particulars. I d’aquesta forma tot es quedava a casa.

No seria just obviar un fet definitiu. Un enginyer català, en Carlos Montañés i Criquillón, que estava al corrent del preu del carbó gal·lès que s’importava per produir l’electricitat, ja havia pensat en electrificar Catalunya utilitzant l’energia hidràulica. Però quan va sotmetre els seus projectes als banquers locals cercant recursos, li van dir que no podien finançar un projecte de tanta envergadura. I va ser aleshores quan, a traves de contactes, en Montañés va aconseguir convèncer Pearson que vingués a Barcelona. I aquest, des del cim del Tibidabo, quan va veure el que hi havia al davant i al darrera, li va dir: “Montañés, em quedo amb aquest projecte. Negocis com aquest ja no en queden masses al món”.

M. Palou

Acta d'homenatge a Pearson a la plaça de Pedralbes.