C/ Jaume Piquet, 23 08017 Barcelona - 93 252 42 62 - info@casaorlandai.cat
C/ Jaume Piquet, 23 08017 Barcelona - 93 252 42 62 - info@casaorlandai.cat

Homenatge a Marcel Oliveres Künzi

La Casa Orlandai i la família i amics d’en Marcel Oliveres Künzi us convidem a col·laborar en l’escultura que li volem dedicar com a homenatge el 2 de juliol de 2016, 5 anys després de la seva mort

Finançament

Per tal de fer-la possible calen 8.584,04€ que ens proposem aportar entre tots i totes. Us convidem a fer les vostres aportacions a través del següent número de compte de la Casa Orlandai:

ES06 3025 0005 8714 3324 5041
Cal indicar com a referència Escultura Marcel + nom i cognom

Aportacions

0
%

En Marcel fou, en els seus 28 anys de vida, una persona amb un carisma ben especial: demostrà empatia i grans dosis d’estima vers tothom, capacitat d’engrescament, dots per a l’organització i delicadesa en el tracte. Tot i que discret, va ser un referent per a molta gent perquè sempre sabia mantenir un caràcter pacificador i també perquè va saber plasmar en fets tangibles allò que per molts només eren idees.

El seu llegat inclou un veritable amor per la vida, un sòlid compromís amb les pròpies creences, una gran generositat, amb les amistats i amb totes les persones que tenia a prop, i un gran respecte per la naturalesa.

Dos mesos després que morís, al setembre del 2011 va sorgir la idea de dedicar-li una escultura. Es van realitzar diverses assemblees que van desembocar en el projecte artístic de l’escultura. Només mancaven dues coses: els permisos per ubicar l’escultura en un edifici municipal, que només es poden concedir 5 anys després de la mort d’una persona, i el finançament col·lectiu de l’obra. Ara, ha arribat l’hora!

marcel_biografiaSarrianenc de naixement, en Marcel va anar a una llar d’infants del barri, el Clos del Rosari, que actualment ja no està oberta. Va fer l’educació infantil i l’EGB a l’escola Orlandai, de la que va adquirir l’esperit humanista, amb mestres que expressaven que la missió de l’escola era fer feliç als nens i nenes.

Va cursar la secundària entre els Jesuïtes de Casp i l’escola Súnion, centres on va reforçar-hi valors que ja havia adquirit de petit, com el companyonatge i l’altruisme, valors que també va posar en pràctica a PACCS, el grup d’adolescents dels Caputxins de Sarrià, del que va ser-ne monitor i on va poder apreciar la grandesa de la naturalesa i on va descobrir, probablement, la noció de pau interior.

Va estudiar Sociologia a la UAB. També es va treure el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP), i va complementar la seva formació amb un Màster de Gestió Ambiental de la Diputació de Barcelona, així com també amb diversos cursos de Triformació social i Permacultura.

Als estius, de petit aprofitava l’estada a casa els avis de Suïssa per assistir, durant un mes, a una de les escoles municipals de Steffisburg (Suïssa), per mantenir vives les seves arrels suïsses. Quan ja va ser més gran va aprofitar les estades a Suïsssa per treballar. Primer va fer-ho a la cooperativa de consum COOP i després al magatzem de l’empresa de cables Kablan.

No deixava mai de banda el seu compromís social: com a monitor de Cedre, una associació per a la promoció social, exercia d’educador a la Presó de Joves de la Trinitat i després a Quatre Camins.

Amb tot, aquí i allà, en Marcel va saber consolidar profundes amistats. Els vincles que creava calaven ben endins: podríem mencionar la colla de PACCS, els companys de pis del carrer de Lucà, els amics de Sociologia, del Mas Franch a la Garrotxa, de Lliçà d’Amunt, de Can Carcàs, i de tants d’altres àmbits, molts dels quals segurament mai coneixerem, perquè no podríem pas saber amb qui més va confraternitzar.

Era un excursionista entusiasta, amant de la natura, ecologista, horticultor urbà i soci de la cooperativa de productes biològics Germinal. Se sentia part del medi ambient i hi convivia tot percebent-ne un respecte mutu. A la vegada, sentia una gran estima per aquells que l’envoltaven, els humans. Així és com, durant i després dels estudis, va realitzar dos grans viatges, diguem-ne, iniciàtics: primer a l'Índia i posteriorment a Amèrica Central. Allí va poder copsar en essència la diversitat de cultures i de comportaments socials i, en definitiva, la riquesa del gènere humà. També va aprendre a ser una persona més senzilla i humil.

Una de les primeres feines que va realitzar un cop finalitzats els estudis va ser a l’escola Orlandai, on va fer de monitor de menjador i de vetllador de nens amb necessitats educatives especials. Però la seva principal tasca professional, que alhora fou una veritable realització personal, va ser la de responsable de la programació d’activitats al Centre Cívic Casa Orlandai. I és que de fet, en Marcel, com tantes altres persones del Barri de Sarrià, va ser un dels impulsors d’aquest singular espai d’art, convivència i transformació social.

marcel_03L’escola Orlandai s’havia mudat a un edifici més nou i adequat, però havia deixat part de la seva ànima a la casa modernista del carrer Jaume Piquet. Un grup de veïns ho va saber veure: l’espai que havia vist créixer tants nens havia teixit vincles profunds amb l’entorn immediat.

 Aquell edifici havia esdevingut patrimoni de la gent, i calia preservar-ne viu l’esperit: el tarannà pedagògic obert de l’escola, i la implicació dels seus professors i alumnes en la dinàmica del barri van contribuir a fer de Sarrià un lloc entranyable. L’escola es mostrava alegre i cordial, i això es transmetia a l’entorn. D’aquí que, en quedar buida, la casa de l’Orlandai, podia passar, en paraules del mateix Marcel, d’una escola d’infants a una escola de vida.

Un grup de persones va canalitzar la reivindicació popular de mantenir lligada la casa al barri. Van caldre moltes propostes i reunions, i potser una de les més entranyables va ser simbòlica: es van estendre bates d’escola en cordes que lligaven la casa a les cases veïnes. L’Ajuntament va entendre el missatge i la Casa Orlandai va esdevenir una realitat.

Amb motiu de la celebració del 4t aniversari de la Casa, l’any 2011, en Marcel va escriure un text on parlava del projecte. Un espai que ell, com tants altres, havia sentit com casa seva. Un fragment d’aquest escrit feia així:

"La Casa Orlandai intenta ser un espai d’acollida en constant moviment; una olla bullint on s’hi pot afegir qualsevol ingredient sempre que l’objectiu sigui fer un bon brou. Les propostes, noves i diverses, s’intenten encaixar com un puzle amb les de sempre fent així un espai de tradició i de renovació".

marcel_04L’altra gran lliçó de vida que ens va donar en Marcel va ser fruit de la seva malaltia, el càncer, i la consegüent preparació per a la mort: va assumir amb molta dignitat, força i responsabilitat un diagnòstic intransigent. Durant l’any que va passar entre el diagnòstic de melanoma i la seva mort, fou un pacient, imaginatiu i disciplinat, molt poc queixós i generalment animat i alegre.

Va ser atès amb tota cura a la Clínica Plató, a l’ABClínica de medicina natural, a l’Hospital Clínic i, posteriorment, en la seva fase terminal, a domicili, per l’equip mèdic del PADES, del qual cal fer-ne una especial lloança pel seu tracte humà i professional.

Cal dir que durant aquesta etapa, en Marcel fou acompanyat sempre per la família, propera i menys propera, i per una entranyable colla d’amics i amigues que no l’abandonaren mai i que intentaren fer ben agradable aquesta delicada fase.

Un moment ben culminant en tot aquest procés fou, sens dubte, el del casament amb la seva estimada, la Berta: La felicitat traspuava en els contraents que ben simbòlicament es llençaven pètals davant d’unes dues-centes persones que hi veien alhora una celebració i un comiat. Va ser una autèntica festa de l’amor. De l’amor de parella i de l’amor cap a la vida. Quan la Berta i en Marcel es van casar al maig de 2011 eren plenament conscients que gaudirien el seu enllaç durant poc temps, però això no els va tirar endarrere sinó que justament els va animar a casar-se: la vida era digne de ser celebrada.

Però no content amb mesclar les penes amb les alegries, encara tenia temps per compartir amb els seus conciutadans les exigències d’una societat més justa i sense discriminacions, i d’una política lliure d’abusos de poder. No va faltar, en els seus darrers dies de vida, als actes del 15M. El 19 de juny encara participà, en cadira de rodes i la bombona d’oxigen al costat, a la gran manifestació dels indignats a Plaça Catalunya. Sí, amb en Marcel, un altre món és possible.

La seva mort, serena, la tarda del 2 de juliol del 2011; la vetlla al tanatori de Mira-sol; el funeral als Caputxins de Sarrià –preparat en bona mesura per ell mateix–; i el posterior aperitiu a la Casa Orlandai, van certificar que en Marcel ens acabava de donar, i ens donaria per sempre més, una lliçó de vida.

La seva insistència en la rellevància de la cohesió social havia calat ben endins de moltes persones. Per això us convidem a què us feu vostra la celebració d’aquest aniversari.

Si bé és cert que el proper dia 2 de juliol commemorarem el 5è aniversari de la mort d’en Marcel, al mateix temps l’acte no pot deixar de ser un homenatge a totes les persones que van fer possible la Casa Orlandai, així com també a tants altres projectes nascuts de l’estima envers el món: associacions veïnals dels barris, pobles i ciutats, partidaris de l’economia alternativa, agrupacions per a la protecció del medi ambient, cultivadors del camp i de la vida saludable, muntanyistes i navegants que entenen la terra i el mar com un germà... i també aquells que per una raó o altra no poden fer-ho,  perquè pateixen les dificultats i la duresa de la vida, com els sense sostre, les persones migrants i refugiades, i les víctimes de la guerra i les injustícies. Ja sigui creuant els mars o conreant la terra, els grups humans han treballat arreu de manera solidària, i aquest efemèride no vol reconèixer a en Marcel, sinó la seva tasca i la de tants altres.

L’homenatge del dia 2 de juliol està dedicat a totes les persones que estimen la vida i la converteixen en un acte de generositat i amor. Que la saben viure amb alegria perquè no n’obliden les dificultats, i les integren i les aprofiten per reforçar la solidaritat entre iguals.

L’acte serà obert i senzill. S'inaugurarà l'escultura i es farà un micro obert, allò que tant agradava al Marcel, estarà a disposició de tothom qui vulgui expressar unes paraules o cantar una cançó. Sens dubte, serà un acte lúdic, i és que en Marcel era bo en fer de les penes alegries, i de les alegries, experiències compartides.

L'acte començarà a les 18 h de la tarda i finalitzarà a les 21 h. Us hi esperem!

ProjecteMarcel 23-02-2012-okEl símbol que caracteritza l’escultura és l’olivera; arbre amb el qual la família està vinculat pel nom, i a la vegada connota pau, fortalesa i arrelament al territori.La peça es construeix com si fos l’ombra d’una olivera que projecta una altra ombra: així es fa visible el pas del temps i les estacions. L’entramat de branques reforça el concepte de xarxa dinàmica i en creixement, i s’inscriu en un cercle obert que evoca l’eternitat.

La peça anirà ubicada a l’entrada del pati del Marcel: convida a entrar i vol transmetre sensació de moviment, perquè la transformació social i el constant diàleg entre el dins i el fora són idees-força del projecte de la Casa Orlandai.

La mateixa escultura, així com el fet de crear-la col·lectivament i finançar-la entre tots per mitjà d’aportacions populars, expressa la llavor i el fruit que en Marcel ens ha deixat: una xarxa social que ens permet continuar teixint.

L’escultura, encàrrec de l’Associació Cultural Casa Orlandai, és obra de Núria Belloc i d’Hèlios d'Armengol.

Tall làser i material escultura 6.684,04€
Rodera o lletres (a confirmar) 500,00€
Soldadura i instal·lació 600,00€
Projecte escultura 400,00€
Pica-pica inauguració 400,00€
TOTAL 8.584,04€